Històries
“Però sense mi.” Laia respon amb una calma seca davant l’exigència de la sogra de preparar el dinar per a divuit persones
01
Cal Engràcia
Històries
“Corre, nena, corre” va cridar Jordi, deixant-li vuit mil euros i tancant la porta amb clau
00
Cal Engràcia
Històries
“Obre, que venim a instal·lar-nos al teu pis!” — vaig explicar amb una ironia amarga mentre marcava el número de la policia
01
Cal Engràcia
Històries
“Montse, de debò creu que sóc jo qui ha de mantenir el seu fill?” va etzibar Anna, amb un somriure tens i retrets continguts
02
Cal Engràcia
Històries
“Aquí no tenim roba per a jubilades” va dir la dependenta amb una rialleta verinosa, repassant-la de dalt a baix
02
Cal Engràcia
Històries
“L’Anna es casa, i nosaltres l’ajudarem” — va anunciar en Marc plantat al llindar amb les bosses de la compra mentre la Maria abaixava la tapa del portàtil
00
Cal Engràcia
Històries
“He demanat el divorci. La casa quedarà per a mi, i els diners també. Ja ho entens: tot és al meu nom” — va dir en Marc deixant l’Anna tremolant després de trenta-dos anys de matrimoni
01
Cal Engràcia
Històries
“L’he fet fora” va dir el meu marit amb un somriure de burla mentre el meu pare treia el mòbil i, en un minut, ho canviava tot
01
Cal Engràcia
Històries
“L’he feta fora” —va contestar el meu marit amb un somriure de burla
00
Cal Engràcia
Històries
“Jo no penso pagar per la teva família, t’ha quedat clar?” va etzibar Anna amb fredor, glaçant l’aire de la cuina mentre posava límits a les continuades demandes d’ajuda
02
Cal Engràcia